EL TEMPS

M’agradaria referir-me a la comprensió del temps, que Annie Marquier fa en un dels seus llibres.

Annie Marquier va estudiar les carreres de Matemàtiques i piano. Va ser professora de la Sorbona i és fundadora i directora de l’Institut de Desenvolupament de la Persona, al Quebec (Canadà). És autora de diversos llibres i ha dedicat anys de la seva vida a investigar, de manera rigorosa, la correspondència entre ciència i consciència.

En el seu llibre “Poder escollir”, proposa que l’ésser humà té una naturalesa espiritual i explica quin és el propòsit de la nostra existència. Això és: dur consciència a la dimensió física per experimentar i elevar  la seva vibració. D’aquesta manera, posa de manifest el propòsit evolutiu de la nostra experiència humana.

La reflexió que ella ofereix respecte del temps, amplia la nostra limitada perspectiva habitual i ens permet comprendre que mitjançant la regressió podem tenir accés a experiències del que denominem “vides passades”, així com el propòsit evolutiu i d’aprenentatge de la Teràpia de Vides Passades (TVP).

A la pàgina 213 del llibre abans esmentat es llegeix:
“…. alguns, considerant que el temps no existeix, defensen que el concepte de vides successives no és adequat i que hem de considerar que vivim totes les nostres vides alhora. Malgrat tot, el concepte mateix de vides simultànies implica la noció de temps, atès que cal definir el temps per dir tot el que passa alhora. Per harmonitzar aquesta percepció amb la del temps lineal, en comptes de vides passades, podem parlar d’experiències per dur a terme a partir de certs estats de consciència. Aquests estats no es presenten, en l’àmbit de l’Allò (Ànima, Ser Superior), successivament en el temps, atès que en aquest àmbit el temps no existeix, sinó com un conjunt d’experiències amb què el nostre Allò juga constantment en cada moment, cada instant contenint en si tota la eternitat… Una filosofia molt bonica que ens pot obrir horitzons interessants, en la mesura que això desemboqui en una experiència i no en una nova creença de moda. El que podem dir, si volem aferrar-nos a aquest enfocament, és que tota experiència és accessible en qualsevol moment determinat i que en cada instant tenim la possibilitat d’experimentar l’eternitat.

No obstant això, en la pràctica, per poder portar a terme un concepte que sobrepassa l’àmbit mental a una comprensió coherent, és més còmode considerar el procés d’evolució en l’òptica temporal, sabent que això no és res més que una comoditat, però molt útil per permetre’ns fer la feina que cal fer: jugar al joc que hem escollir inicialment en tots els aspectes.”

El “joc” del que parla es refereix a ignorar momentàniament l’essència divina de la pròpia naturalesa. Així s’inicia un viatge d’involució vers la matèria i després segueix l’etapa d’evolució de la consciència que ens ha de dur altra vegada a la dimensió espiritual. Això és, de l’oblit a un nou descobriment.

El treball que es fa amb la Teràpia de Vides Passades és una tasca de descondicionament de les emocions i dels pensaments limitants i negatius, que hem creat amb les successives experiències en aquest “viatge-joc”. Aquests pensaments i emocions ens bloquegen en percepcions doloroses i ens mantenen atrapats en una il·lusió.

Es tracta d’un treball que només es pot fer mitjançant la pròpia Ànima, ja que és ella qui conté totes les experiències. La persona treballa connectada amb una dimensió elevada del seu ésser, i això produeix canvis en els nivells inferiors: mental, emocional i físic.

Els continguts mentals (pensaments, creences, actituds,…) i emocionals –dels que s’ocupa tradicionalment la Psicologia- pertanyen a l’ego o personalitat i aquests constitueixen la manifestació del conflicte a transcendir en la dimensió material. Les condicions que manifesta l’ego d’una persona, en un moment determinat, són el resultat de l’acumulació dels traumes de les successives experiències i les percepcions errades al llarg del “viatge”. Podem accedir a l’origen d’aquestes percepcions conflictives i acabar amb els bloquejos, alhora que es crea una experiència profunda de consciència.

L’objectiu final del” viatge-joc”és dissoldre l’ego que ens impedeix transcendir. Aleshores acabarà el procés d’evolució, de retorn a la dimensió espiritual. Haurà acabat la il·lusió i el “joc”.

Pilar Gasull