L’OBJECTIU
Habitualment acostumem a dur una vida molt ocupada en diversitat de taques. Actuem buscant aconseguir objectius que ens hem proposat. Alguns són objectius momentanis i puntuals (fer el menjar, llegir el diari,…) i altres més ambiciosos (fer determinats estudis, formar una família, ser regidor, tenir un càrrec directiu,…).
A vegades estem tant enfocats en aconseguir el nostre propòsit momentani, i ho sentim com una fita tant important, que podem descuidar posar atenció en COM vivim aquest procés, és a dir, en com és el nostre camí per arribar a l’objectiu.
És interessant esbrinar què pretenem amb cada propòsit i acció, mentre el nostre objectiu fonamental està centrat en viure el camí amb consciència i profunditat cada dia.
És el nostre estat de consciència el que crea la nostra experiència. Si hi ha profunditat, el procés és satisfactori, té sentit per ell mateix, tan si finalment aconseguim la meta com si no ho fem.
Contràriament, la societat ens pot transmetre que l’important és aconseguir el nostre propòsit sense posar gaire atenció en la manera. Això és degut a que la nostra societat valora molt l’efectivitat aparent i a curt termini, afavorint la superficialitat. Per aquesta raó, sovint ens trobem implicats en processos mancats de profunditat, sense visió a llarg termini i no posem prou atenció en la vivència del procés. Aleshores desatenem els aspectes que donarien sentit al nostre esforç i ens reconfortarien.
Podem plantejar-nos: de quina manera estem creant relacions de respecte, comprensió, suport, confiança, tolerància,… vers la nostra pròpia persona i vers les persones dels nostres diferents l’entorns.
El goig del moment en què s’assoleix un objectiu extern és un instant intens i breu. Omple de satisfacció l’ego, però no dura. El nostre goig dura quan fem de l’”ara”, de l’experiència de cada moment, l’objectiu per ella mateixa. Es tracta de viure cada instant de la millor manera: amb els valors més elevats i amb la conducta més excel·lent possible.
Quan ens apartem d’aquesta comprensió, les experiències que ens porta el dia es poden convertir en conflictes, resistències, caos, estrès i patiment.
Podem reflexionar respecte el que perseguim en els diferents contextos de la nostra existència: família, professió, amistats, societat… i com ens sentim en aquestes experiències: quins valors fem créixer, quins compromisos prenem de manera conscient i de gust?
Si el procés no és profund, la satisfacció final és de l’ego, no val la pena, no paga l’esforç i tothom queda esgotat.
La realitat que ens envolta la construïm entre tots. Si l’actitud que mantenim està regida pel judici, la crítica, la comparació, la competitivitat,… estarem creant una experiència incòmoda de queixa, de retrets, en la que serem alhora executors i víctimes. Hem de fer-nos conscients i responsabilitzar-nos de l’ambient i dels valors que estem creant amb la pròpia actitud i comportament.
Reflexionem habitualment respecte si els nostres pensaments i accions en el dia a dia creen una vivència de pau, alegria, confiança, motivació,…?
Si fóssim lliures per decidir els valors que volem tenir al nostre entorn, què demanaríem? Si poguéssim escollir el tipus d’ambients dels que desitgem formar part, què triaríem?
Tenim el privilegi de ser responsables dels nostres pensaments, de les nostres emocions i actes, però obsedits pels nostres objectius humans ens podem desconnectar de l’objectiu de la nostra existència.
M’agradaria compartir un conte que em vaig trobar :
Un vell indi d’una tribu estava parlant amb els seus néts, sobre la vida.
Ell els va dir:
– Dins meu hi ha una gran baralla… entre dos llops.
UN d’aquests llops és….. la MALÍCIA
la POR
la IRA
la GELOSIA
l’ ENVEJA
el DOLOR
la RANCÚNIA
l’ AVARÍCIA
l’ ARROGÀNCIA
la CULPA
el RESSENTIMENT
la MENTIDA
l’ ORGULL
l’ EGOÏSME
la COMPETITIVITAT
i la SUPERIORITAT
L’ALTRE llop és…. la BONDAT
el CORATGE
l’ ALEGRIA
la PAU
l’ ESPERANÇA
la SERENITAT
la HUMILITAT
la DOLÇOR
la GENEROSITAT
la TENDRESA
l’ AMISTAT
la GRATITUD
la VERITAT
la COMPASSIÓ
i l’ AMOR
i després va afegir:
– Aquesta mateixa baralla està passant dins cadascun de vosaltres i dins de cadascun dels éssers humans que habiten la Terra.
Els nens van restar pensant uns instants i un d’ells li va preguntar al seu avi:
– I quin dels llops creus que guanyarà?
L’avi simplement va contestar:
– Guanyarà aquell llop que cadascú de nosaltres alimenti.
És la nostra responsabilitat i el nostre dret fer créixer amb la nostra actitud, comportament i consciència allò que eleva la vida. Una manera d’aconseguir-ho pot ser posant atenció en “COM” transitem el “camí” de manera adequada, mentre avancem cap als nostres objectius.
Posar atenció en com fem créixer el respecte, com establim relacions de comprensió, de suport, de sinceritat, d’inclusió,… De quina manera ajudem a que cada persona se senti valuosa, forta, lliure, amorosa i digna.
Diu Victor Frankl:
VIURE significa assumir la responsabilitat de trobar la resposta correcta als problemes que la vida planteja i complir les tasques que ens assigna contínuament a cada individu.
Us desitjo un bon camí
Pilar Gasull